Literatura medieval -Ramon Llull

Fill de Ramon Llull i d'Isabel d'Erill, va néixer l'any 1232 a Ciutat de Mallorca. Ramon va ser patge del Jaume el Conqueridor quan tenia catorze anys i també va ser preceptor del príncep Jaume, futur rei de Mallorca. Durant la seva joventut va servir com a senescal i majordom. Vivia a la cort i duia una vida alegre i una mica esbojarrada.

Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i Magdalena. Cap als trenta anys va sentir-se cridat per Déu, va deixar la bona vida i es dedicà a convertir els infidels mitjançant la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monestirs.

Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca.

Viatjà per diversos països d'Europa (Alemanya, França, Itàlia, etc.) i del nord d'Àfrica (Algèria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Visità filòsofs, papes, i reis, i explicà els seus pensaments a la universitat de París.

Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a l'església de Sant Francesc a Mallorca.

Va escriure més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència (Arbre de sciència, Tractat d'astronomia), d'educació (Blanquerna, que inclou el Llibre de Amic e Amat), de mística (Llibre de contemplació), de gramàtica (Retòrica nova), novel·les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties), etc., que va anar traduint a l'àrab, al català i al llatí.